dimecres, 9 de setembre de 2009

Sarkozy no dóna la talla

Als que teniu la paciència de seguir de tant en tant la meva incipient activitat bloguista, un avís: atès que, com ja m'esperava, sóc d'una inconstància que fa feredat, opto, en un atac de possibilisme, per mantenir viu el bloc a base de reflexions esqüetes, notícies, aforismes o el que sigui que mereixi, si més no, invertir-hi un minutet o dos.
Tot i que pretenia, en tornar de vacances, explicar alguna cosa d'un país que m'ha enamorat com és Islàndia, debuto en la nova temporada amb aquesta perla que novament palesa en mans de qui es troben els destins del Vell Continent; personatges acomplexats, convençuts que la seva participació en la cosa pública té a veure amb la seva condició de superhomes, tant allunyats de la realitat com la ciutadania ho està d'ells. De Berlusconi, d'aquesta Itàlia necessitada de polítics providencials que els rescabali de les seves misèries, poca cosa queda a dir; només comptabilitzar quantes farres s'ha ventilat a costa de l'erari públic i quines prevendes han rebut aquells que li organitzaven els saraus. Però Sarkozy s'ha entestat a reivindicar la seva candidatura en aquesta competició de qui la fa més grossa a les altes esferes de la política europea. Els seus assessors han deixat en un joc de criatures allò de Franco d'anar a pescar i treure una tonyina aspirant a balena. L'Elisi, segons una televisió belga, hauria vetat els assistents més alts que Sarkozy (tampoc un gran mèrit superar l'1,68 del senyor de Bruni), en un acte oficial. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=643459&idseccio_PK=1007. Penós, i preocupant. Ah, i Aznar segueix centrat, en excés afegiria, en els seus abdominals. Per a afectat deliri de les Susannes Griso de torn.

Cap comentari:

Publica un comentari