dissabte, 25 d’abril de 2009

Imaginar el passat, somiar el futur

El mitjà on treballo ho avançava divendres (http://www.contrapunt.cat/?mostrar=noticia&id=3045): a Mollet s'ha trobat un megalit de granit d'extraordinàries dimensions (sis tones i cinc memetres de llargària) de fa uns 5.000 anys, amb inscripcions gravades i de gran valor arqueològic. Qui podia imaginar que només a 11 metres per sota dels nostres peus, en una esplanada desendreçada al bell mig de la ciutat, hi dormia un menhir neolític d'aquesta magnitud. I aquest fet, d'excepcional rellevància per a Mollet i qui sap si per a la Península, ha passat a quatre passes de casa.

Sembla ser que hauria estat traslladat per causes antròpiques o naturals (arrossegat pel curs d'un riu) però que no hi ha rastre d'assentament prehistòric a l'entorn. Ha estat força estudiat què movia els nostres avantpassats a erigir menhirs o construccions megalítiques (dòlmens, crómlechs, tal·laiot, aliniaments, esferes de pedra de fins a 15 tones...) i la ciència ha permès reconstruir gran part del món d'ahir amb només un pam de sòl i quatre vestigis mal comptats. Amb tot, és suggerent imaginar com era el passat de la plana vallesana fa una cinquantena de segles.


També divendres, capbussat a internet, sentia a parlar al New York Times de l'steampunk, un simpàtic moviment retrofuturista que customitza artilugis i atuells a la manera que al segle XIX les ments més obertes imaginaven la nostra època (http://www.nytimes.com/slideshow/2008/05/07/style/0508-PUNK_7.html). Una subcultura que homenatja a aquells visionaris que van somiar (i incidir en) l'esdevenidor de la següent centúria i que duu a peu de carrer l'estètica que al cel·luloide han escenificat amb encert, entre d'altres, Tim Burton o Terry Gilliam.


En definitiva, dues maneres d'accedir al diàleg que s'estableix entre passat i futur, que m'han fet reflexionar sobre la importància de saber-nos en una mena de plat de disc on el solc de vinil gira de manera unidireccional, però que a voluntat podem fer saltar per dirigir l'agulla a pistes que ja han sonat o confiem que sonaran en la melodia de la humanitat. I fins i tot reinterpretar temes com a simple exercici de relativització de qui som o qui podríem haver estat. Imaginar el passat i somiar el futur (fins i tot objectivitzar el somni del passat en el present) ens facilita la comprensió d'altres cultures i de les modificacions que pateix la nostra pròpia. Amb ulleres d'antropòleg, i sense les diòptries del prejudici, serem capaços de construir societats basades en la suma d'iguals, en la incorporació i no exclusió dels individus, i en el debat lliure dels valors que ens han de regir.

2 comentaris:

  1. Ara nomes falta que el monolit comenci a emetre una senyal electromagnetica parpadejant quan se'l posi dret i ja estarem preparats per la singularitat!

    "dios mio, ... esta lleno de estrellas"

    ResponSuprimeix
  2. 'Encuentros en la tercera fase' o '2001' vesrió molletana, ummm... It's only a rock (without roll) but I like it.

    ResponSuprimeix