divendres, 1 de gener de 2010

Progressa adequadament

Bons propòsits pel 2010.

El primer: no deixis les coses a mitges. I per tant, a partir de ja, de tant en tant, tant com pugui, alimentaré aquesta mena de tamagochi virtual que és el blog. M'he llevat en el primer dia de la nova dècada amb ganes d'escoltar cançons d'aquí. I ha refermat el meu convenciment que la música en català segueix progressant adequadament. Exemple: "El punt de creu" d'Anna Roig i l'ombre de ton chien, una mixtura entre Guillermina Motta i Mr. Bungle (bé, m'he excedit, diria més La Fel·lació de Cupido) ben agradable. O Quimi Portet i les seves arts aeròbiques a "Homes i dones del cap dret". I, ho sento, em fa dibuixar un somriure d'idiota perpetu la lletra del "Som tots uns desgraciats" d'Estanislau Verdet. O Mazoni, o Manel... M'estic fent gran i he perdut criteri (si mai no l'havia tingut), o per fi en això del pop en llengua pròpia (i potser només en això) comencem a ser una cultura normal.

Em ve al cap la pregunta que verbalitzen musicalment els mexicans Café Tacuba: "¿Seremos capaces de bailar por nuestra cuenta?". Tenim les propostes, tindrem el públic, i els canals de trobada per uns i uns altres.

El 2010 dirà...

Cap comentari:

Publica un comentari