divendres, 27 de març de 2009

Qüestió de pilotes

"Ser gay és cosa d'homes", deia fa uns mesos i gairebé a la babalà un conegut meu molt donat a encunyar frases per a la posteritat, amb el mèrit afegit de no ser-ne conscient. Una afirmació tautològica que em retrona al cap ara que Maradona (futbolista a qui tracto d'admirar però que em ruboritza massa vegades) s'ha despenjat en un atac de banyes amb unes declaracions en què insisteix en la condició homosexual d'un altre il·lustre de l'esfèrica: Pelé(http://www.clarin.com/diario/2009/03/26/um/m-01885334.htm). "Debutó con un pibe", sentenciava amb sarcasme el Pelusa en una galdosa roda de premsa.
S'entén aquesta afirmació com un intent lesiu cap al brasiler, ja que futbol i homosexualitat sembla que no casen bé. Vaig conèixer no fa massa la terrible història de Justin Fashanu (http://www.elpais.com/articulo/deportes/Justin/Fashanu/conmociona/futbol/ingles/confesion/homosexualidad/elpepidep/19901023elpepidep_13/Tes/), un jugador de raça negra (en la imatge de la part superior) que l'any 1990 va fer pública la seva homosexualitat. Sortir de l'armari va tenir un peatge molt car. Discriminat i repudiat per família, entrenadors, jugadors i aficionats, i després d'un farragós pelegrinatge per 18 equips de primera i segona fila (West Ham i Manchester City, entre d'altres), va posar fi a la seva vida. "Me n'adono que he estat considerat culpable i no vull avergonyir més als meus amics i a la meva família", sentenciava la nota trobada al costat del cos sense vida de Fashanu, que va aparèixer penjat en un garatge públic londinenc.
El suïcidi de Fashanu no va servir per atemperar l'homofòbia en l'entorn de l'esport rei. Seleccionadors i directors tècnics de la talla de l'argentí Daniel Passarella, el brasiler Carlos Alberto Parreira o l'uruguaià Jorge Fossatti, han concidit en afirmar que convocar un futbolista declaradament gay passa per ser una quimera. De les poques figures del futbol que ha sortit indemne d'anunciar la seva condició sexual, en aquest cas, la bisexualitat, va ser l'holandès Ruud Gullit.
No fa pas massa dies, l'italià Fabio Cannavaro, que milita al Real Madrid i que al seu país passa per ser una icona gay, es va confessar clarament contrari als matrimonis entre persones del mateix sexe (www.adn.es/deportes/20090107/NWS-2101-Cannavaro-matrimonios-gays-mas-italiano.html+cannavaro+homosexual&cd=10&hl=es&ct=clnk&gl=es). I és que la tolerància sexual en aquesta professió resta lluny de ser possible. Tot plegat, llastimós. Doncs sí, sembla que en alguns ambients cal ser molt home per ser gay.


Cap comentari:

Publica un comentari